De mica en mica anem aprenent. Per millorar l'accés a diferents entrades hem hagut de crear una nova component: la Carmesina, que serà la que recollirà les contribucions conjuntes. I com que ho hem fet des del meu usuari, s'ha canviat el nom de les entrades que eren meves i, en conseqüència, gairebé no en tinc.
Per això, intentaré recuperar el nombre d'aportacions publicant una mica més sovint i acomplint els acords inicials.
Ja vaig fer una entrada amb el meu nom que es referia a l'acabament d'una PAC i començament d'una altra, dels problemes que vam haver de vèncer i de les nostres propostes per a les següents PAC's. En aquesta entrada, vull destacar que el blog té moltes possibilitats per oferir, que sorprèn a cada moment i que facilita la comunicació. Tanmateix, hem de ser conscients de que la seva utilització es enriquidora però comporta un compromís: ens hem de resposabilitzar d'entrar-hi, de llegir les diferents aportacions i de fer els nostres comentaris. Quan es pertany a un blog, s'és component d'una petita comunitat, a la qual s'ha de fer sempre aquella petita donació que mantindrà el vincle entre tots els membres.
Comparteixo l'opinió de la Mª Dolores, que posa en relleu la importància d'entrar al blog i llegir contínuament els missatges de les companyes per tal de continuar-ne la vida. En el treball d'aquest grup, podríem dir que el blog és com el foc de les cuines de les cases de pagès d'abans, que mai deixaven que s'apagués, ja que ajudava a mantenir la família amb escalfor i unida.
ResponEliminaHola M. Dolors, m'agrada el que dius que pertanyem a una petita comunitat i que la comunicació manté el vincle entre nosaltres. Tinc la impressió que quan acabem l'assignatura trobarem molt a faltar aquestes eines i els moments de connexió que ens proporcionen. No ens coneixiem de res i d'una forma bastant ràpida formem Carmesina. Ara, a l'hora de treballar cada vegada sabem més per on trepitgem. Com passa sempre, en acabar una activitat és quan ens adonem que la dominem.
ResponEliminaHola noies. Heu copsat perfectament el que volia expressar i l'heu reflectit impecablement. No només percebo que formo part d'un grup especial sinó que la por i la desconfiança, per no fer-ho bé, del principi han esdevingut en ganes i en il•lusió d'entrar cada dia al blog i al debat i de participar-hi. A més, considerant la meva situació personal, he d'afegir que començo a sentir-me molt còmoda parlant i escrivint en català i això és possible perquè em sento bé en el grup i amb la tasca que duem a terme.
ResponElimina